Flor que batega




Tancada, per protegir la sensibilitat i per ocultar els seus misteriosos poders a la mirada estranya.
Suau i tendre, amb tots els elements, tan delicats i alguns tant difícils d'observar a la realitat.


Per davant:
Llavis majors i menors (dos tons de rosa), gland i caputxó del clítoris (Fúcsia), uretra (roseta), glàndules de l’ejaculació (petites perles de vidre al voltant de la uretra) i glàndules lubricants (lluentons als laterals de la vagina), entrada a la vagina, himen (puntilla).


Per darrere: 
Vagina elàstica, cossos esponjosos i pilars del clítoris.


 La Flor que batega és la reproducció lliure d'una vulva en roba, que vol descriure'n els elements més importants. La roba exterior pot ser de dos tons diferents, per adaptar-se a diversitats de la pell.

Oferim un objecte físic per donar suport a explicacions i tallers, sobre com són i com funcionen els òrgans de la reproducció i del plaer. Voldríem remarcar que el teixits humans són elàstics, que les cavitats estan closes i tenen la capacitat d’ampliar-se. Els genitals femenins, a diferència dels masculins, estan amagats; per conèixer-los s’hi ha de posar voluntat i és important fer-ho.


La Flor que batega està feta amb tot l’interès i tota l’atenció, amb les evidents limitacions que tenen la roba i la nostra pròpia perícia. En la seva elaboració s'han aplicat tècniques similars a les de traus i butxaques, utilitzant les prestacions diferents del recte fil i el biaix, i l’estètica de la superposició de textures que ens aproxima el patchwork i l'art tèxtil.

Construir-la és complicat, cada pas ha d’anar en un ordre molt concret, les robes de setí, delicades al tacte, rellisquen i es desfilen en treballar-les, les formes rodones i esbiaixades són poc precises. Totes les vulves que fem són iguals, i a la vegada totes són diferents.


Aquest el resultat, queda a la vostra disposició, esperem que us sigui útil.

Comentarios