Cosir a mà

Amb calma, repeteixo el gest i em retorna la imatge de la mare.

Mirada concentrada, l’agulla entra a la roba amb precisió, la mà estira el fil, cap el cor, cap a dalt, cap enfora...

Ella, com l’àvia, cosia per cuidar, per mantenir en bon estat la roba de la família.

Puntada a puntada,

amb atenció perquè quedin totes de la mateixa mida, a la mateixa distància.

El repunt queda més suau que fet a màquina, menys automàtic.

Li dono un temps a la peça, la peça ho nota.

Puntada a puntada,

arribaré al final de la costura,

mentre penso, mentre recordo, mentre somnio.

Igual com pas a pas arribaré al final del camí,

com moment a moment arribaré al final de la vida.

I hauré construït, una peça, una altra, mil...